diumenge, 26 d’octubre del 2008

blog en pausa

Han passat moltes coses des de la última entrada d`aquest blog...

Hi ha coses que, si es comencen i es deixen abandonades, perden la gràcia. L`esforç del principi és en va si es deixa a mitges.
Encara que sembli que he deixat el blog abandonat, fa dies que hi penso, com ja vaig comentar a algú que se`l solia llegir...

Tinc algunes idees, ja veurem què faré ^^


fins llavors, "shoushou wo machi kudasaimase"!

Laura

divendres, 18 de juliol del 2008

Gion Matsuri

No, encara que ho penseu, no havia deixat pas abandonat el blog ^^

aquí us ofereixo un punt de vista nocturn del Gion Matsuri (Festival de Gion)

és un dels festivals més importants de Kioto, algunes de les característiques pràctiques són les següents:
- tallen el trànsit de TOTA la zona centre de la ciutat, durant uns quatre o cinc dies,
- hi situen, en cada certa distància, els hoko o passos de la "processó",
- els quals la gent va a veure, passejant de nit en yukata, tranquilament, pel mig del carrer,
- tot menjant alguna cosa del munt de parades que hi posen a banda i banda,
amb els amics, bevent, etc.
- es pot pujar als hoko, com veieu, tot i que no és pas que em donessin la sensació de seguretat... vaig suar, vaig suar amb aquelles escales ^^``


jo, ben contenta i tranquila, abans de tenir l`experiència de pujar dalt d`un dels passos :)


parades a banda i banda i molta, moltíssima gent (un dimarts a les 9 del vespre)









http://www.es.asiarooms.com/travel-guide/japan/japan-festivals-&-events/kyoto-gion-matsuri-festival-in-japan.html
http://en.wikipedia.org/wiki/Gion_Matsuri



Laura

dimarts, 6 de maig del 2008

O-hanami

Avui també us vull parlar de l`abril, però dels cirerers (sakura). Aquí, com que són tot un esdeveniment nacional, arreu hi ha cartells dient els llocs on n`hi ha i en quin estat de floració es troben (de poncellats a pluja de pètals). Em consta que a les notícies també en parlen.
I, durant les dues o tres efímeres setmanes que dura la floració, tothom està pendent d`anar a aquests llocs de pícnic, la qual cosa s`anomena "hanami" (literalment, "veure flors"). I hi mengen, i hi beuen, i com a conseqüència aprofiten per lligar XDD


Us deixo amb una sel·lecció de fotos de diversos llocs on he anat, juntament amb la multitud japonesa (malauradament i per variar, tooooots cap allà mateix) a la recerca de la flor més bonica ^^

Laura







dimecres, 9 d’abril del 2008

Abril...

Fa una setmana que va començar l`abril i, tot i que la majoria de vosaltres pensareu “i què?”, aquí tothom pensa en dues coses: el hanami (anar a veure els cirerers i, en general, altres arbres florits), que és tot un esdeveniment nacional; i l`entrada al nou curs escolar que, suposo que, traduït al món laboral, també és l`entrada de nous empleats a les empreses.


Pel que fa a mi, això suposa la fi del que a Espanya serien les vacances d`estiu, que han durat més de dos mesos, i la tornada a la universitat .


I les classes de la universitat, que van ser motiu de reflexió fa mesos, ara ho tornen a ser. I és que, de la mateixa manera que hi ha els propòsits d`any nou, jo faré propòsits de curs nou. Encara no tinc la llista feta, però tinc molt clar, en general, en què es basaran.


Les classes a la universitat on vaig començar a estudiar al setembre són les pitjors que m`han fet en ma vida.


És com si allò que la gent anomena déu em volgués castigar: feia tres anys que em queixava de la universitat de Barcelona; de les seves classes avorrides i inútils, de la carrera que no podria estar més mal estructurada, de la incompetència de la gent que mana allà dins i que, a sobre, ens hi afegissin un Pla europeu mal interpretat expressament per a complir objectius i interessos d`aquests incompetents, i fer-nos així la vida encara més complicada i frustrant als estudiants.


I és clar, vaig arribar al Japó pensant que el meu somni d`estudiar japonès i cultura japonesa no només es faria realitat, sinó que seria en una universitat diferent i, per tant, millor.


La conclusió a la qual he arribat, innocent de mi, és que la resposta a la pregunta “hi podia haver alguna cosa pitjor que el que he aguantat tres anys?” és “sí”.


La universitat japonesa on estic ficada és totalment conservadora, els professors no tenen cap mena d`interès real per l`aprenentatge dels alumnes i, el que és pitjor de tot: el sistema d`ensenyament és, des del punt de vista europeu (o almenys espanyol), inútil, absurd i infantil.


Perquè us en feu una idea, a les aules espanyoles es valora la capacitat de síntesi, les pròpies idees, el “no copiar literalment”, i la comprensió del que s`aprèn; alhora que els treballs d`universitat tenen certa “complexitat”: notes a peu de pàgina, bibliografia, temes intel·lectuals o científics...


Aquí, almenys en el programet per a estrangers on estem tots, l`”aprenentatge” es basa en copiar, memoritzar i repetir. Els grans treballs consisteixen en escriure quatre planes d`algun tema infantil com ara “què t`agrada menjar” o “explica com és la teva ciutat” i si vols parlar, per exemple, d`arquitectura, et miren amb cara estranya.


El dia que vaig alucinar més de tots va ser el primer cop que vam haver de fer exposicions orals en grup. Teníem unes dades en forma d`enquesta i les havíem de reunir i exposar. Doncs bé, el dia que ho havíem de preparar, el professor va entrar a classe amb un grapat de cartolines i retoladors i ens va dir que pintéssim els gràfics.

La cara que vam posar els occidentals de la classe devia ser tot un poema, sobretot després de passar-nos una tarda sencera pintant cartolines amb retoladors, enlloc de preparar el contingut lingüístic de l`exposició, que potser no és tan “divertit” però que és el que realment ens fa aprendre.


Al cap d`unes setmanes, un noi alemany va preguntar si podíem fer servir powerpoint per a una exposició oral, per a ensenyar fotografies i poder crear els gràfics més de pressa. Evidentment, això faria que l`exposició s`acostés més a la idea que tenim de treball universitari, però el professor, visiblement alarmat per la pregunta, va respondre que això era massa complicat per a nosaltres i que segurament molts no sabrien fer-ho.


Al final ens van deixar i molts de nosaltres vam fer una bona exposició oral, recolzada per powerpoints amb fotografies i dades que van ajudar, tant al que exposava com als que escoltaven.


En fi, el cas és que el xoc cultural i el canvi radical de vida que suposa marxar a l`altra punta del món, sumat a aquest campi qui pugui d`universitat, van fer que els alumnes patíssim diverses reaccions: alguns van patir estrés, d`altres van començar a fer campana, d`altres van començar directament a passar de tot, d`altres es van posar malalts.


I és que la universitat és el lloc on hem passat més hores des que som aquí. I si això és converteix en un lloc on no entenem res, ja podem plegar.


Jo no m`he adonat que el Japó pot ser un lloc on hi visquis més o menys content (malgrat les diferències i discrepàncies socials i culturals amb Catalunya) fins que no es va acabar el maleït semestre. Al començar a viure de debò aquí (sortir a dinar fora, a passejar, conèixer gent de fora de la universitat, fer turisme, treballar...) m`he adonat que el Japó no és un lloc tan terrible i decebedor com la visió que, per culpa de la universitat, havia començat a tenir.


Així que faré una llista de propòsits de nou curs perquè, la veritat, no vaig venir aquí a tancar-me en una universitat durant sis mesos i intentar, en va, entendre i seguir com un xaiet la metodologia que segueixen. De manera que seguiré vivint com aquests dos últims mesos, i estudiaré molt per a aprendre japonès.


Això sí, ho faré a la meva manera.



Laura


PS: alguns potser no hi estareu d`acord, o senzillament us semblarà que sembla que hagi descobert alguna cosa molt evident o que no té cap mena d`importància. Però volia explicar-ho, i volia explicar-ho així, perquè és com ho veig.


PS2: sembla que faci una actualització al mes... intentaré actualitzar més sovint, a veure si us animeu a comentar!!




dimarts, 11 de març del 2008

Himeji-jô

Aquest castell és el castell de Himeji, que està a prop de Kobe.



Es va començar a construir com a un fort, l`any 1333. Però, cap el 1581, Hideyoshi Toyotomi va decidir que havia de ser un castell de tres plantes, degut al fet que el país es trobava en un estat permanent de conflictes.


L`any 1601, un gendre del shogun Ieyasu Tokugawa va començar a reconstruir el castell de cinc plantes i tres torres petites al voltant, ja que Himeji era una zona de defensa estratègica per al govern Tokugawa. Això va trigar vuit anys i, afortunadament, el castell de Himeji mai no ha estat devastat en cap guerra, ni tan sols en la Segona Guerra Mundial, per la qual cosa s`ha mantingut en la seva estructura original durant prop de 400 anys. L`any 1993, el castell de Himeji va ser reconegut per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat, degut a l`estructura de fusta, única, i al fet que està molt ben conservat.




Com a detalls, us volia comentar que a les puntes de les teulades hi ha unes figures amb forma de peix que, pel que sembla, serveixen per a protegir el castell de possibles incendis.




S`hi pot entrar, a dins, i anar pujant fins a la planta de dalt de tot, tot i que cal anar amb compte de no tocar amb el cap al sostre ^^``

Sembla, i de fet ha estat en més d`una ocasió, l`escenari de batalles i de pel·lícules de samurais ^^

Ah, i val molt la pena entrar a uns jardins que hi ha al costat, són força nous , tot i que era febrer, eren molt bonics.






Prometo actualitzar més sovint... a veure si comenteu!! ^^


Laura

dissabte, 19 de gener del 2008

incoherència o incomprensió?

Hola!!!

Diria que aquest blog està cada cop més desert, però en fi... :____(

Entre classes i classes de la universitat, i alguna festa de tant en tant, passo moltes estones parlant amb altres estrangers. Això serveix per a adonar-me que no m`he tornat boja ni paranoica, sinó que totes les idees que em passen pel cap, el que veig i el que sento és realment així, en aquest lloc tan estrany anomenat Japó.
Podria parlar durant hores i hores i, de fet, la última conversa que vaig tenir, sobre aquests temes i d`altres, ahir, amb una bona amiga, va durar unes set hores.
Però, poc a poc! tot arribarà :)




El cas és que, fa uns dies, ens vam quedar sense internet a la residència.
Dic "ens vam" perquè una noia té el contracte, i uns quants més compartim les despeses i la connexió pel balcó :)

Doncs, de cop, ens vam quedar sense connexió. Un temps abans, a aquesta noia, li havien dit que havia de presentar els papers del banc perquè li cobressin la factura pel banc, i ella els els va enviar dues vegades, per si de cas. Per tant, tot i que després de tres mesos de connexió, encara no ens havia arribat cap factura, pensàvem que no havíem fet res malament, i no teníem ni idea de per què ens havien deixat sense la nostra connexió amb el món que tant necessitem.

Va trucar l`empresa i li van dir que anés a parlar amb ells. Hi va anar i, ves per on, resulta que el gran motiu de tallar l`internet, sense previ avís ni explicacions, després de tres mesos, era que amb els papers del compte del banc no n`hi havia prou, sinó que necessitaven un número de targeta de crèdit. Si no el proporcionava abans de finals de mes, no només no ens tornarien la connexió sinó que s`acabaria el contracte que tenim. Així.

Ella va proposar de pagarho en efectiu, de pagarho pel compte del banc... mil i una opcions, però li van dir "NO, només targeta de crèdit".
El més contradictori de tot plegat és que, quan ella es va resignar i va anar al banc, resulta que, per ser estudiants, no ens deixen fer targetes de crèdit.


Conclusió: si haguéssim sabut des del principi que estàvem fent un contracte que no podíem pagar, no l`hauríem fet! però, no, enlloc de donar-nos explicacions al principi, i avisar-nos quan veien que no ens havien pogut cobrar, simplement ens tallen la connexió al cap d`un temps; se`ns treuen de sobre, rescindint el contracte, i perden un client.
I, nosaltres, ens hem quedat sense internet, de cop, però l`hem tingut gratis des de l`octubre.

A veure, comparem la surrealista situació japonesa amb la situació en què ens trobaríem a Espanya: l`objectiu de tota empresa és fer diners i, per tant, obligar-te a pagar fins lúltim cèntim i donar-te el màxim de facilitats perquè sigui així.
Aquí, semblava que no volguessin els nostres diners.
A Espanya, pel que tinc entès, les empreses proveïdores d`internet són les que més s`aprofiten de l`usuari, fins al punt de seguir-te cobrant encara que faci temps que hagis dit que, sisplau, vols rescindir el contracte.
Aquí, ells mateixos et desconnecten l`internet, et rescindeixen el contracte en una setmana i adéu-siau.


Aaaah, ja veieu que no és tan senzill, viure aquí... el dia menys pensat, en qualsevol lloc, qualsevol cosa se`t converteix en tota una aventura.


Com ho veieu, vosaltres?

dilluns, 7 de gener del 2008

excusió d`hivern a Tòquio

Hola!
com han anat les festes?
ja sé que hauria d`haver renovat fa dies i dies... :(

abans de marxar uns dies a Tòquio, estava tan cansada del ritme universitari que no vaig fer res i, quan vaig tornar de Tòquio, encara estava més cansada...



en fi, aquí teniu algunes de les fotos, perquè us feu una idea de com és la ciutat :)


l`edifici de l`Asahi, una de les cerveses més venudes al Japó:


coses estranyes que recorden Stargate i cia i que et pots trobar si ets dalt d`un pont i mires cap al riu:

la torre de Tòquio (hi ha qui diu que és una còpia de la de París... jo només diré que és més nova i que, per no ser menys, la van fer just uns metres més alta):
el palau imperial, que només obre les portes al públic el dia u de gener i el dia de l`aniversari de l`emperador:

Harajuku, un dels barris de rètols de neó i grans centres comercials:

com ara un enooorme Zara, a preus que no van d`acord amb els que normalment paguem a Espanya, per la qual cosa la roba del Zara, al Japó, és considerada d`allò més chic i elegant (?!):

mmm això era a Shibuya, crec... mai no saps què et trobaràs... com ara un escenari amb forma de youtube, per fer publicitat, i que hi actués tothom qui s`atrevís (en aquest cas, unes alumnes d`institut):

Un dels aparadors de cosplay d`Akihabara, potser dels més discretets, tenint en compte que, passant per aquest districte en tren, vam veure tot un centre comercial de cosplay... :S

I parlant de cosplay, al parc Yoyogi, tot i la fred que feia, i la multitud concentrada en el concert de l`Ayumi Hamasaki, el dia 30, hi havia uns quants no-tan-joves que ballaven vestits de Grease, amb "tupé John Travolta" inclòs jaja

La primera visita de l`any a un temple (hatsumôde)... la foto és d`entre les 6 i les 7 del matí... i ja veieu la gentada que hi havia... tot i ser festiu i fer fred, les famílies anaven totes cap al temple!

Purificant-se amb encens abans d`entrar al temple, aquí tenim tres de les quatres persones amb qui vaig anar a Tòquio (Madoka - Anna - Kouji), i a qui els dono les gràcies per les estones tan divertides que vam passar junts, i per haver-nos fet de guies en aquesta gran ciutat :)

Laura