Hola!!!
Diria que aquest blog està cada cop més desert, però en fi... :____(
Entre classes i classes de la universitat, i alguna festa de tant en tant, passo moltes estones parlant amb altres estrangers. Això serveix per a adonar-me que no m`he tornat boja ni paranoica, sinó que totes les idees que em passen pel cap, el que veig i el que sento és realment així, en aquest lloc tan estrany anomenat Japó.
Podria parlar durant hores i hores i, de fet, la última conversa que vaig tenir, sobre aquests temes i d`altres, ahir, amb una bona amiga, va durar unes set hores.
Però, poc a poc! tot arribarà :)
El cas és que, fa uns dies, ens vam quedar sense internet a la residència.
Dic "ens vam" perquè una noia té el contracte, i uns quants més compartim les despeses i la connexió pel balcó :)
Doncs, de cop, ens vam quedar sense connexió. Un temps abans, a aquesta noia, li havien dit que havia de presentar els papers del banc perquè li cobressin la factura pel banc, i ella els els va enviar dues vegades, per si de cas. Per tant, tot i que després de tres mesos de connexió, encara no ens havia arribat cap factura, pensàvem que no havíem fet res malament, i no teníem ni idea de per què ens havien deixat sense la nostra connexió amb el món que tant necessitem.
Va trucar l`empresa i li van dir que anés a parlar amb ells. Hi va anar i, ves per on, resulta que el gran motiu de tallar l`internet, sense previ avís ni explicacions, després de tres mesos, era que amb els papers del compte del banc no n`hi havia prou, sinó que necessitaven un número de targeta de crèdit. Si no el proporcionava abans de finals de mes, no només no ens tornarien la connexió sinó que s`acabaria el contracte que tenim. Així.
Ella va proposar de pagarho en efectiu, de pagarho pel compte del banc... mil i una opcions, però li van dir "NO, només targeta de crèdit".
El més contradictori de tot plegat és que, quan ella es va resignar i va anar al banc, resulta que, per ser estudiants, no ens deixen fer targetes de crèdit.
Conclusió: si haguéssim sabut des del principi que estàvem fent un contracte que no podíem pagar, no l`hauríem fet! però, no, enlloc de donar-nos explicacions al principi, i avisar-nos quan veien que no ens havien pogut cobrar, simplement ens tallen la connexió al cap d`un temps; se`ns treuen de sobre, rescindint el contracte, i perden un client.
I, nosaltres, ens hem quedat sense internet, de cop, però l`hem tingut gratis des de l`octubre.
A veure, comparem la surrealista situació japonesa amb la situació en què ens trobaríem a Espanya: l`objectiu de tota empresa és fer diners i, per tant, obligar-te a pagar fins lúltim cèntim i donar-te el màxim de facilitats perquè sigui així.
Aquí, semblava que no volguessin els nostres diners.
A Espanya, pel que tinc entès, les empreses proveïdores d`internet són les que més s`aprofiten de l`usuari, fins al punt de seguir-te cobrant encara que faci temps que hagis dit que, sisplau, vols rescindir el contracte.
Aquí, ells mateixos et desconnecten l`internet, et rescindeixen el contracte en una setmana i adéu-siau.
Aaaah, ja veieu que no és tan senzill, viure aquí... el dia menys pensat, en qualsevol lloc, qualsevol cosa se`t converteix en tota una aventura.
Com ho veieu, vosaltres?
Diria que aquest blog està cada cop més desert, però en fi... :____(
Entre classes i classes de la universitat, i alguna festa de tant en tant, passo moltes estones parlant amb altres estrangers. Això serveix per a adonar-me que no m`he tornat boja ni paranoica, sinó que totes les idees que em passen pel cap, el que veig i el que sento és realment així, en aquest lloc tan estrany anomenat Japó.
Podria parlar durant hores i hores i, de fet, la última conversa que vaig tenir, sobre aquests temes i d`altres, ahir, amb una bona amiga, va durar unes set hores.
Però, poc a poc! tot arribarà :)
El cas és que, fa uns dies, ens vam quedar sense internet a la residència.
Dic "ens vam" perquè una noia té el contracte, i uns quants més compartim les despeses i la connexió pel balcó :)
Doncs, de cop, ens vam quedar sense connexió. Un temps abans, a aquesta noia, li havien dit que havia de presentar els papers del banc perquè li cobressin la factura pel banc, i ella els els va enviar dues vegades, per si de cas. Per tant, tot i que després de tres mesos de connexió, encara no ens havia arribat cap factura, pensàvem que no havíem fet res malament, i no teníem ni idea de per què ens havien deixat sense la nostra connexió amb el món que tant necessitem.
Va trucar l`empresa i li van dir que anés a parlar amb ells. Hi va anar i, ves per on, resulta que el gran motiu de tallar l`internet, sense previ avís ni explicacions, després de tres mesos, era que amb els papers del compte del banc no n`hi havia prou, sinó que necessitaven un número de targeta de crèdit. Si no el proporcionava abans de finals de mes, no només no ens tornarien la connexió sinó que s`acabaria el contracte que tenim. Així.
Ella va proposar de pagarho en efectiu, de pagarho pel compte del banc... mil i una opcions, però li van dir "NO, només targeta de crèdit".
El més contradictori de tot plegat és que, quan ella es va resignar i va anar al banc, resulta que, per ser estudiants, no ens deixen fer targetes de crèdit.
Conclusió: si haguéssim sabut des del principi que estàvem fent un contracte que no podíem pagar, no l`hauríem fet! però, no, enlloc de donar-nos explicacions al principi, i avisar-nos quan veien que no ens havien pogut cobrar, simplement ens tallen la connexió al cap d`un temps; se`ns treuen de sobre, rescindint el contracte, i perden un client.
I, nosaltres, ens hem quedat sense internet, de cop, però l`hem tingut gratis des de l`octubre.
A veure, comparem la surrealista situació japonesa amb la situació en què ens trobaríem a Espanya: l`objectiu de tota empresa és fer diners i, per tant, obligar-te a pagar fins lúltim cèntim i donar-te el màxim de facilitats perquè sigui així.
Aquí, semblava que no volguessin els nostres diners.
A Espanya, pel que tinc entès, les empreses proveïdores d`internet són les que més s`aprofiten de l`usuari, fins al punt de seguir-te cobrant encara que faci temps que hagis dit que, sisplau, vols rescindir el contracte.
Aquí, ells mateixos et desconnecten l`internet, et rescindeixen el contracte en una setmana i adéu-siau.
Aaaah, ja veieu que no és tan senzill, viure aquí... el dia menys pensat, en qualsevol lloc, qualsevol cosa se`t converteix en tota una aventura.
Com ho veieu, vosaltres?
5 comentaris:
xDDDDDDDDDDDDDDDDDDD
Això es molt subrrealista, ho sabies? Em sembla que aquesta gent viu a un mon pal·lalel que el meu, aqui aquestes coses no pases (com bé has dit), avui en dia la unica manera de tenir inet sense pagar un duro es roban la conexio de wiffi del vei (si en te, clar), i supusant que la sapigas robar, clar xDDD
Bueno, com a minim he tingut aixo gratis un temps.
pero i ara? Ara no tens inet? perquè es una putada :( (per tu i els altres que compartiu)
Bueno xiketa, si vols a partir d'ara ens comuniquem a partir de senyals de fum, oki? A veure si algun dia arriben al japo les meves senyals xDDD
Cuidat molt!
Petons
Ep, Laura, m'encata llegir-te perque veig que, jo, tampoc estic torrat
El que t'ha passat es tipic. No dir res fins que passa, normes rares que ningu coneix, ni ningu t'avisa, contradictories i que al cap d'avall tenen interseccio cero, es a dir, que no et permeten de fer res. Lo dels bancs es un escandol i bastant tercermundista: no et permeten mil i un coses obvies, com tenir comptes compartits amb gent amb la que no estas legalment casat, no deixar-te tenir targetes de credit i mil i ina parides mes.
Els de lºinterner, doncs, igual. Nomes entenen una llei i es la que tenen escrita, amb milers de detalls, en full que ni ells entenen, pero si demanes de fer un canvi, un apanyo, una variacio sobre la marxa, et trobaras indefectiblement al cap d'un carrer tallat, impossible de fer.
El Japo es aixi, aquest es el seu sistema i mil d'altres bejanades com aquestes son les que et diuen. Total, que has de passar pel tubo o simplement, fer com jo, passar d'ells quan es posen romantics amb parides inversemblants que nomes entenen ells.
Jo, a la feina, ja n'he tingut unes quantes d'enganxades per fer coses que no estan planificades o seguir un procediment mes curt que el establert. Tambe he tingut alguna altra enganxada a fora, i t'aviso que no entenen res que no sigui la seva llei. No valla pena discutir-hi ja que no es mouen ni un sol milimetre de la seva posicio. no saben el qu es negociacio ni arribar a acords. a mes, mai t'avisen de res fins que no es realment tard. aixo et porta, moltes vegades, o be a viure en una ignorancia perillosa que et porta a creuar linies imaginaries que nomes ells veuen i a cagar-la estrepitosament, o be una mena d'estat de nerviosisme continuat provocat per la inopia i l'haver d'estar continuament endevinant que cony volen dir o que volen que facis o deixis de fer. Ja que quan planteges una questio directa, blanc o negre, doncs, no saben que dir-te per no 'ferir-te', i acaben per no dir-te res, sent aquest cas encara pitjor!
be, ja ho aniras veient, i sobretot, molta calma, perque aqui, no s'arregla res amb presses.
déééu n'hi do com ens hem de veure! no cal ni que juris que aquí t'haurien cobrat fins a l'últim segon i anant bé t'haurien sumat despeses inexistents només per robar-te els diners! què hi farem!
tens internet, ara? o què fareu? una altra companyia? perquè sinó.. bé suposo que a la universitat si que hi deu haver alguna manera de connectar-se no?
Avui he trobat la teva mare :) suposo que ja t'ho dirà si parleu aviat jeje
cuida't molt i que hi hagi sort amb l'internet! ;) un petó!
hola Laura ^^
som la Cristina i l'Alba, de la classe de japonès de la UAB.
Hem demanat la beca i l'any que ve anirem a Ryukoku ^^ Tu estàs en aquesta universitat oi? Et voldriem preguntar alguns dubtes que tenim, però no sabem el teu mail. Que ens podries enviar un mail?
Alba i Cristina
alba.akatsuki@gmail.com
Hola Laura!
m'he fet un blog, t'he posat a enllaços. A veure si t'agrada ;)
que vagi bé!
èlia
Publica un comentari a l'entrada