dissabte, 19 de gener del 2008

incoherència o incomprensió?

Hola!!!

Diria que aquest blog està cada cop més desert, però en fi... :____(

Entre classes i classes de la universitat, i alguna festa de tant en tant, passo moltes estones parlant amb altres estrangers. Això serveix per a adonar-me que no m`he tornat boja ni paranoica, sinó que totes les idees que em passen pel cap, el que veig i el que sento és realment així, en aquest lloc tan estrany anomenat Japó.
Podria parlar durant hores i hores i, de fet, la última conversa que vaig tenir, sobre aquests temes i d`altres, ahir, amb una bona amiga, va durar unes set hores.
Però, poc a poc! tot arribarà :)




El cas és que, fa uns dies, ens vam quedar sense internet a la residència.
Dic "ens vam" perquè una noia té el contracte, i uns quants més compartim les despeses i la connexió pel balcó :)

Doncs, de cop, ens vam quedar sense connexió. Un temps abans, a aquesta noia, li havien dit que havia de presentar els papers del banc perquè li cobressin la factura pel banc, i ella els els va enviar dues vegades, per si de cas. Per tant, tot i que després de tres mesos de connexió, encara no ens havia arribat cap factura, pensàvem que no havíem fet res malament, i no teníem ni idea de per què ens havien deixat sense la nostra connexió amb el món que tant necessitem.

Va trucar l`empresa i li van dir que anés a parlar amb ells. Hi va anar i, ves per on, resulta que el gran motiu de tallar l`internet, sense previ avís ni explicacions, després de tres mesos, era que amb els papers del compte del banc no n`hi havia prou, sinó que necessitaven un número de targeta de crèdit. Si no el proporcionava abans de finals de mes, no només no ens tornarien la connexió sinó que s`acabaria el contracte que tenim. Així.

Ella va proposar de pagarho en efectiu, de pagarho pel compte del banc... mil i una opcions, però li van dir "NO, només targeta de crèdit".
El més contradictori de tot plegat és que, quan ella es va resignar i va anar al banc, resulta que, per ser estudiants, no ens deixen fer targetes de crèdit.


Conclusió: si haguéssim sabut des del principi que estàvem fent un contracte que no podíem pagar, no l`hauríem fet! però, no, enlloc de donar-nos explicacions al principi, i avisar-nos quan veien que no ens havien pogut cobrar, simplement ens tallen la connexió al cap d`un temps; se`ns treuen de sobre, rescindint el contracte, i perden un client.
I, nosaltres, ens hem quedat sense internet, de cop, però l`hem tingut gratis des de l`octubre.

A veure, comparem la surrealista situació japonesa amb la situació en què ens trobaríem a Espanya: l`objectiu de tota empresa és fer diners i, per tant, obligar-te a pagar fins lúltim cèntim i donar-te el màxim de facilitats perquè sigui així.
Aquí, semblava que no volguessin els nostres diners.
A Espanya, pel que tinc entès, les empreses proveïdores d`internet són les que més s`aprofiten de l`usuari, fins al punt de seguir-te cobrant encara que faci temps que hagis dit que, sisplau, vols rescindir el contracte.
Aquí, ells mateixos et desconnecten l`internet, et rescindeixen el contracte en una setmana i adéu-siau.


Aaaah, ja veieu que no és tan senzill, viure aquí... el dia menys pensat, en qualsevol lloc, qualsevol cosa se`t converteix en tota una aventura.


Com ho veieu, vosaltres?