dimarts, 18 de desembre del 2007

Nara

Hola!


Gràcies de nou pels comentaris, sempre fa il·lusió veure que algú llegeix el bloc :)


Les fotos d`avui són de Nara, on vam anar fa un parell de setmanes.

Tot i que no és lluny de Kioto, ens vam fer un embolic per anar-hi perquè, enlloc de fer-ho de manera simple, com a Espanya, que tenim la renfe (malauradament) i això és tot, aquí hi ha 3 companyies ferroviàries, a part del shinkansen (tren bala).

I cada una té unes línies concretes, de manera que si vols anar a un lloc has de mirar exactament en quina companyia anar-hi, etc.


Cal dir que Nara és una ciutat històricament important perquè va ser capital del Japó durant l`època Nara, de l`any 710 al 794, per la qual cosa també hi ha alguns dels temples més importants del Japó, construïts en aquella època, com ara el Todaiji.


Nosaltres primer de tot vam veure el Parc de Nara, un parc molt gran que inclou alguns dels temples i que és ple de cérvols en llibertat, en algun lloc vaig llegir que n`hi ha més de mil i que és perquè són considerats missatgers dels déus.

Els cérvols, com és natural, no viuen escampats pel parc, sinó enganxats al costat de les paradetes de galetes per a cérvols. De manera que, quan a un visitant se li acudeix comprar-ne un paquet, és envoltat de cérvols que li treuen les galetes de les mans, literalment, i li mosseguen la roba i tot.

Evidentment, NO se`m va acudir de comprar-ne.

Veieu que aquesta dona japonesa té galetes per a cérvol a les mans? ;)

Però, anant amb compte, es deixen tocar perquè són molt mansos, estan acostumats a la gent.


Tot i que, per si de cas, hi ha cartells arreu que et diuen que no t`acostis massa als cérvols (quina cara d’estressat que fa, el gran, oi?).

I que vigilem perquè, encara que tinguin les banyes serrades, són perillosos igualment.

Després vam visitar el complex del temple Kasuga.



Finalment, vam visitar el Todaiji, amb l`estàtua del Gran Buda dins. Com que el budisme és un tema apassionant, ja dedicaré el bloc a aquest tema més endavant.




Aquesta última foto, crec que això és una tapa de claveguera, en què es demana als ciutadans que no tirin puntes de cigarreta al terra.


I això és tot per avui :)

Amb la fred que fa, cuideu-vos dels refredats!

Que tingueu un bon nadal!

3 comentaris:

The Great Smurf ha dit...

Hola, Laura, com va?
Veig que ja has tingut contacte amb els cervols yonkis del Nara-koen, espero que no et mosseguessin!
Ja he llegit el teu blog. Dius que ja t'has acostumat i que hi ha coses que t'han decepcionat? M'agradaria saber-ho. Jo fa un parell d'anys que soc aqui per feina i cada dia es una nova cosa. Si mai vols fer-la petar una estoneta (concepte no computable per certes ments aqui), doncs, diga-m'ho, ja que sempre es bo parlar amb algu de casa. Visc entre Kyoto i Nara. Espero que ens veiem algun dia.

Salut!

pd: gracies per linkar-me

Anònim ha dit...

Ooohhh, fa dies que he vist el comentari, però encara no l'havia llegit tot.
Que interessant això dels cervols, tot i que jo hagues passat molt por (amb ho poruca que soc :()

La foto de la japonesa donan menjar m'ha fet recordar amb una serie. Marmalade boy.

No se si la recordaras (amb sembla que la vas veure tota amb mi, no?), quan la Miki i la Meiko van a trobar al professor Namura la Miki es queda sola i estar a un lloc amb cervols i compra menjar per a ells, ella com sempre a la lluna pensant i els cervols que la miren malament perquè no li don menjar xDDD

M'agraden els temples... es poden visitar la part de dintre? o simplement la part de fora i encara gràcies?

Apa xiketa, cuidat molt i passato encara millor ;)

Petonets
Sakura ^_^

Anònim ha dit...

Laura!!

m'ha semblat fascinant tot això del Nara, dels cèrvols en llibertat i del menjar per a cèrvols! el que em faltava!! paradetes amb menjar!! que fort! recordes quan l'ana mari al viatge d'Itàlia va donar de menjar als coloms? jo des d'aquell dia no he tingut cap mena de dubte per decidir si dono menjar a animals o no, obviament, NO xDD

Veig que mica en mica vas viatjant i descobrint el Japó. Espero que recopilis un munt d'anècdotes de tot!

un petunàs!