Momiji

Hola!! ^^

Gràcies als que m’heu escrit comentaris i als que, encara que no comenteu, em llegiu!

Em sap greu renovar tan poc sovint, però aquest cop mhe quedat sense internet gairebé una setmana!!

Pel que fa a això de parlar de coses negatives, no us preocupeu perquè no em falten temes negatius per exposar, simplement tot arribarà.

De moment us puc dir que a vegades penso moltes persones tenen una idea equivocada sobre el Japó i la societat japonesa.

Si us he de ser sincera, pel que fa a la meva experiència i opinió personals, hi ha algunes coses que m’han decebut. Ha estat complicat acostumar-me a viure aquí, no només per l’evident xoc cultural sinó també per les expectatives que tenia i la realitat amb què m’he trobat.

De totes maneres, després de tres mesos, ja puc dirho en passat perquè considero que mhi he acostumat...^^

Potser ara és poc apropiat i massa aviat per a tractar aquest tema, però de ben segur que en sortiran, d’aspectes negatius ;)

Doncs bé, el que us volia ensenyar avui són fotos de fa unes quantes setmanes, quan vam anar a veure el Momiji.

A la primavera, com ja deveu saber, hi ha el hanami (花見 “mirar les flors”, literalment), o la festa dels cirerers; una tradició que consisteix en anar a veure els cirerers florits amb la família, o els companys de feina, i menjar, beure, cantar i ballar sota els cirerers florits.

Doncs, de la mateixa manera, a la tardor hi ha la tradició d’anar a veure el Momiji, els arços i altres arbres que estan canviant la fulla i són marrons o dun to vermellós molt fort.

I, com no podia ser menys, els japonesos es coneixen els millors llocs on anar a veure aquests paisatges perquè, de fet, Kioto està envoltada de muntanyes amb boscos i temples on es poden admirar els colors de la tardor.

En aquest cas, vam anar a Arashiyama i, si us he de dir la veritat, el fet que tots aquests esdeveniments siguin tan importants o típics d’unes setmans en concret, fa que els tothom vulgui anar allà mateix.

Per tant, només de pujar al tren, ple de gom a gom, que ens havia de portar a la muntanya, ja vam intuir el que ens esperaria: cotxes fent lleig el paisatge, càmeres de fotos i sobretot moltes, moltes persones.

Va ser per això, perquè a les fotos no hi sortissin mans i caps desconeguts, que moltes de les fotos són de la part alta dels arbres i del cel, perquè ja veieu que no exagero ^^

A Arashiyama, doncs, hi ha molts caminets asfaltats pels quals es poden veure els arbres.

També hi ha alguns temples i es pot passejar per les vores d’un gran bosc de bambú que em va encantar ^^

Aquestes fotos són del bosc de bambú, si no hagués estat per la multitud de gent i pels caminets asfaltats, semblàvem nanets dins un bosc de conte! ^^

A més, igual que al Kiyomizudera, per aquestes dates il·luminen els camins de nit i l’hora de tancament s’allarga perquè es pugui visitar durant més hores, quan ja és fosc, tot i que nosaltres hi vam anar de dia, i ben contentes perquè feia sol!! Aquells dies havia fet una fred que espantava, però vam tenir sort!