dimarts, 18 de desembre del 2007

Nara

Hola!


Gràcies de nou pels comentaris, sempre fa il·lusió veure que algú llegeix el bloc :)


Les fotos d`avui són de Nara, on vam anar fa un parell de setmanes.

Tot i que no és lluny de Kioto, ens vam fer un embolic per anar-hi perquè, enlloc de fer-ho de manera simple, com a Espanya, que tenim la renfe (malauradament) i això és tot, aquí hi ha 3 companyies ferroviàries, a part del shinkansen (tren bala).

I cada una té unes línies concretes, de manera que si vols anar a un lloc has de mirar exactament en quina companyia anar-hi, etc.


Cal dir que Nara és una ciutat històricament important perquè va ser capital del Japó durant l`època Nara, de l`any 710 al 794, per la qual cosa també hi ha alguns dels temples més importants del Japó, construïts en aquella època, com ara el Todaiji.


Nosaltres primer de tot vam veure el Parc de Nara, un parc molt gran que inclou alguns dels temples i que és ple de cérvols en llibertat, en algun lloc vaig llegir que n`hi ha més de mil i que és perquè són considerats missatgers dels déus.

Els cérvols, com és natural, no viuen escampats pel parc, sinó enganxats al costat de les paradetes de galetes per a cérvols. De manera que, quan a un visitant se li acudeix comprar-ne un paquet, és envoltat de cérvols que li treuen les galetes de les mans, literalment, i li mosseguen la roba i tot.

Evidentment, NO se`m va acudir de comprar-ne.

Veieu que aquesta dona japonesa té galetes per a cérvol a les mans? ;)

Però, anant amb compte, es deixen tocar perquè són molt mansos, estan acostumats a la gent.


Tot i que, per si de cas, hi ha cartells arreu que et diuen que no t`acostis massa als cérvols (quina cara d’estressat que fa, el gran, oi?).

I que vigilem perquè, encara que tinguin les banyes serrades, són perillosos igualment.

Després vam visitar el complex del temple Kasuga.



Finalment, vam visitar el Todaiji, amb l`estàtua del Gran Buda dins. Com que el budisme és un tema apassionant, ja dedicaré el bloc a aquest tema més endavant.




Aquesta última foto, crec que això és una tapa de claveguera, en què es demana als ciutadans que no tirin puntes de cigarreta al terra.


I això és tot per avui :)

Amb la fred que fa, cuideu-vos dels refredats!

Que tingueu un bon nadal!

dijous, 13 de desembre del 2007

Momiji

Hola!! ^^

Gràcies als que m’heu escrit comentaris i als que, encara que no comenteu, em llegiu!


Em sap greu renovar tan poc sovint, però aquest cop mhe quedat sense internet gairebé una setmana!!


Pel que fa a això de parlar de coses negatives, no us preocupeu perquè no em falten temes negatius per exposar, simplement tot arribarà.


De moment us puc dir que a vegades penso moltes persones tenen una idea equivocada sobre el Japó i la societat japonesa.


Si us he de ser sincera, pel que fa a la meva experiència i opinió personals, hi ha algunes coses que m’han decebut. Ha estat complicat acostumar-me a viure aquí, no només per l’evident xoc cultural sinó també per les expectatives que tenia i la realitat amb què m’he trobat.

De totes maneres, després de tres mesos, ja puc dirho en passat perquè considero que mhi he acostumat...^^

Potser ara és poc apropiat i massa aviat per a tractar aquest tema, però de ben segur que en sortiran, d’aspectes negatius ;)


Doncs bé, el que us volia ensenyar avui són fotos de fa unes quantes setmanes, quan vam anar a veure el Momiji.

A la primavera, com ja deveu saber, hi ha el hanami (花見 “mirar les flors”, literalment), o la festa dels cirerers; una tradició que consisteix en anar a veure els cirerers florits amb la família, o els companys de feina, i menjar, beure, cantar i ballar sota els cirerers florits.

Doncs, de la mateixa manera, a la tardor hi ha la tradició d’anar a veure el Momiji, els arços i altres arbres que estan canviant la fulla i són marrons o dun to vermellós molt fort.

I, com no podia ser menys, els japonesos es coneixen els millors llocs on anar a veure aquests paisatges perquè, de fet, Kioto està envoltada de muntanyes amb boscos i temples on es poden admirar els colors de la tardor.

En aquest cas, vam anar a Arashiyama i, si us he de dir la veritat, el fet que tots aquests esdeveniments siguin tan importants o típics d’unes setmans en concret, fa que els tothom vulgui anar allà mateix.

Per tant, només de pujar al tren, ple de gom a gom, que ens havia de portar a la muntanya, ja vam intuir el que ens esperaria: cotxes fent lleig el paisatge, càmeres de fotos i sobretot moltes, moltes persones.

Va ser per això, perquè a les fotos no hi sortissin mans i caps desconeguts, que moltes de les fotos són de la part alta dels arbres i del cel, perquè ja veieu que no exagero ^^

A Arashiyama, doncs, hi ha molts caminets asfaltats pels quals es poden veure els arbres.

També hi ha alguns temples i es pot passejar per les vores d’un gran bosc de bambú que em va encantar ^^

Aquestes fotos són del bosc de bambú, si no hagués estat per la multitud de gent i pels caminets asfaltats, semblàvem nanets dins un bosc de conte! ^^

A més, igual que al Kiyomizudera, per aquestes dates il·luminen els camins de nit i l’hora de tancament s’allarga perquè es pugui visitar durant més hores, quan ja és fosc, tot i que nosaltres hi vam anar de dia, i ben contentes perquè feia sol!! Aquells dies havia fet una fred que espantava, però vam tenir sort!


divendres, 23 de novembre del 2007

coses que et pots trobar en un McDonald's al Japó


Gràcies pels que aneu llegint i comentant, em sap greu no renovar més sovint, però he tingut uns dies molt enfeinats i la veritat és que no tinc gaire temps ;)




Doncs aquesta és una de les coses surrealistes o, si més no, frikis, que mhe trobat des que sóc aquí.
Era la festa major de la universitat, fa unes setmanes, i no solem anar als mcdonalds però teníem fred, així que vam anar a prendrehi alguna cosa en un que hi ha per allà a prop.


i, mentre em rentava les mans, als lavabos, vaig veure que hi havia un quadre penjat a la paret, amb fotos dEspanya! és més, hi ha explicacions sobre llocs dinterès cultural a Espanya, i mcdonald's que hi poden trobar els que hi vagin, concretament les fotos de baix de tot, que són dels mcdonalds de Salamanca, Logroño i Andalusia.


l'Anna i jo ens vam quedar "?!" i vam haver de ferne fotos!!!

dissabte, 10 de novembre del 2007

Hi Matsuri (Kurama Matsuri)

Moltes gracies pels comentaris! :)

Laltre dia em vaig oblidar dexplicar que, com que als japonesos els agrada molt aixo de classificar-ho tot, han seleccionat els tres festivals mes importants de Kioto i els anomenen els 三大祭 (さんだいまつり). El dia 22 doctubre celebren el Hi Matsuri, el dia 15 de maig es lAoi Matsuri i a mitjans de juliol hi ha el Gion Matsuri.

Semblava que tots els turistes que solen passejar pels carrers de Kioto, que no son pocs, shaguessin informat be del tema, perque a lestacio de tren per anar-hi hi havien posat cordons per fer que la cua fos com les dels parcs datraccions, que va fent esses per a evitar aglomeracions.

Un cop vam ser a Kurama, ens vam adonar que els carrerons de la vila son mes aviat estrets tenint en compte la massificacio de gent que hi havia anat per a veure el festival...


Fins i tot, amb lAnna, una de les meves companyes de Barcelona, ens vam emocionar quan vam sentir algu que parlava en catala!

El festival en si consisteix en una mena de processo, en la qual moltes persones, la majoria homes amb MOLT POCA roba, porten antorxes petites, daltres van tocant tambors, i daltres en transporten de gegants, enceses, fins a una mena de base vertical feta de branques.



Pel que vaig saber mes tard, venen del Yuki Jinja; les antorxes son de palla, canya i branques de pi, i les han de portar entre dos o tres homes. Fan uns 3 metres i pesen uns 80 kg.

Sembla una mica perillos per les guspires del foc, es curios perque normalment, si ho comparem amb els correfocs de Catalunya (encara que ja se que es ben diferent), la gent que hi va sol cobrir-se la pell amb roba per a evitar accidents i, en canvi, aquests homes anaven mig despullats; pel que sembla, solen anar vestits com els guerrers anaven antigament.

Un cop les antorxes son a la base vertical, van cremant mentre ells entonen un cant.



En aquesta foto es veu com aguanten les antorxes perque no es tombin.
Realment em va fer la sensacio que no sallunyava duna mena de festa medieval pagana per a invocar bones collites o foragitar els mals esperits, pero es tracta duna celebracio per a rebre el deu de Kurama.

font de consulta addicional:



dimecres, 7 de novembre del 2007

Jidai Matsuri

Cada any, a Kyoto, el dia 22 doctubre se celebra el Jidai Matsuri, que consisteix en una mena de processo molt llarga on hi desfilen persones vestides de les diverses epoques del Japo.


Surten del Palau Imperial i arriben fins el temple Heian.


Va ser molt curios, llastima que no van tallar el transit i les persones que desfilaven estaven una bona estona aturades abans que no poguessin seguir endavant.









Com veieu, aquesta es la primera entrada del blog que tot just estic començant.

Ja se que fa molt que soc a Kioto, pero val mes tard que mai, no? ;)


No cal que us digui que qualsevol suggeriment, informacio o comentari seran molt benvinguts!